El projecte es va plantejar amb l’objectiu d’explorar les possibilitats de la fotogrametria aplicada a la documentació i la divulgació del patrimoni arqueològic. En col·laboració amb el Museu d’Història de Sabadell, es va accedir al dipòsit de materials del museu i es van seleccionar diverses peces procedents de la necròpolis d’incineració de Can Piteu–Can Roqueta per a la seva digitalització.
A partir d’una metodologia basada en la captura fotogràfica sistemàtica, el processament de les imatges i la generació de models tridimensionals, es van documentar les diferents fases de treball necessàries per obtenir representacions digitals precises i accessibles.
El projecte tenia una clara vocació divulgativa i didàctica: facilitar l’accés a les peces, mostrar les possibilitats dels models 3D en l’àmbit museístic i donar a conèixer una metodologia aplicable a la documentació, l’estudi i la difusió de col·leccions arqueològiques.
La peça pertany a un vas d'ofrena, sent aquest subesfèric amb una única nansa de secció plana que neix del llavi i la cresta de la peça. La cronologia d'aquesta correspon a la Primera Edat del Ferro. Presenta una vora secant de perfil rectilini amb un llavi arrodonit, mentre que la base mostra un fons pla amb una paret convexa. Pel que fa a l'acabat, aquest és espatulat, sense cap mena de decoració; mostrant una coloració general de la superfície de colors foscos homogenis.
Ganivet de ferro complert. Està format per un dors rectilini i una punta que baixa suaument cap a l'extrem distal. El mànec es fixaria a l'espiga mitjançant dos reblons, dels quals només en conserva un de ferro que travessa totalment la peça. Aquest ganivet és del tipus Grand Bassin I i es data entre el 750 i el 575 aC.
Tapadora de perfil troncocònic, de vora secant cap a l'exterior, llavi oblic a l'interior i base de fons pla amb paret còncava. En una zona de la cara exterior, just a sota del llavi, s'hi observen dos punts on se situaria l'ansa de secció arrodonida, avui dia perduda. L'acabat exterior és totalment tosc i no mostra cap mena de decoració, amb una superfície de tonalitats grises i marrons que palesen diversos ambients de cocció. La part interior es mostra brunyida i decorada amb àmplies acanaladures horitzontals. Aquest tipus de peces és característica del bronze final. Com el seu nom indica, es tracta de tapadores que tanquen les urnes cineràries, tot i que també s'han documentat casos on actuen com a vasos d'ofrena (plats) o contenint també algunes restes cremades.
Braçalet obert de ferro de secció circular, pertanyent a aquest conjunt d'elements de caràcter ornamental que definirien un estament privilegiat de la societat del moment.
Navalla de bronze de fulla rectangular i petites dimensions, mostra un doble tall. S'hi observen dues perforacions on se situaria el mànec, que es fixaria mitjançant dos reblons. Podem observar un canvi de coloració a la seva superfície en forma quadrangular que pertany a una anàlisi química produïda en l'actualitat. Pertany al bronze final.
2026 ITERA · RECERCA · GESTIÓ · DIVULGACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL